Biografia

“…inquiet, vital, inconformista, viatger, bohemi”

Nascut a Manresa, el 28 d’abril de 1946, Josep Maria Jubells és un artista poc convencional. Autodidacta en constant evolució…

Tot i que la pintura sempre ha format part de la seva vida, no va començar a exposar fins a la maduresa, amb cinquanta anys. La seva pintura és el resultat de molt d’ofici, una imaginació desbordada i molta emoció.

L’aquarel·la va ser la tècnica que el va donar a conèixer i amb la qual ha estat reconegut en l’àmbit internacional, però amb l’acrílic ha assolit la maduresa com a artista.

Ha exposat a Mèxic, Brasil, Colòmbia, Suïssa, França, Catalunya i Espanya, entre d’altres.

Va fer les seves primeres passes dibuixant a llapis, va pintar algun oli, pero va ser l’aquarel·la la tècnica que el va captivar. 

En un inici el que més el va atreure va ser la comoditat, per pintar amb aquarel·la no calia disposar de grans espais i la pintura no feia olor. Però a mesura que va anar perfeccionant la tècnica el que el va atrapar va ser la dificultat de controlar el color. Durant anys va pintar només per plaer, fins que va arribar a Mèxic i, per primer cop es va plantejar la possibilitat d’exposar.

Josep Maria Jubells

Els Inicis

La pintura sempre ha format part de la vida de Josep Maria Jubells i, encara recorda, quan només era un napbuf i no deixava marxar de casa el seu pare fins que no li dibuixava una maquina de tren a terra.

Va arribar a Mèxic l’any 1994 per posar en marxa la xarxa comercial de la seva empresa. Alla va redescobrir la llum i va disposar del temps necessari per pintar. Va ser la dona del seu soci qui el va encoratjar a exposar. 1 el 1996, exposava per primer cop a la Casa de la Cultura de Puebla. En aquesta etapa, els ulls de l’artista tenen la mirada posada cap a fora amb un clar afany: entendre la gent que l’envolta, descriure visualment espais, iconografia, rostres i llocs tal com són.

En aquest període, la seva obra es caracteritza per la força de la llum i el domini del color.

Etapa figurativa

1996 – 2001

“Vaig començar com no podia ser d’altra manera, interpretant el que veia, sense fer una excessiva síntesi del que s’introduïa pels meus ulls. Era quelcom que podríem anomenar figuració amb tocs impressionistes, un concepte erroni segons la historiografia actual de l’art”

 

Com a pintor autodidacta que és, Josep Maria Jubells creu en aprendre a pintar. Per a ell, la seva trajectòria artística és fruit de la seva evolució com a artista.

A mesura que es va consolidant com a artista, la seva pintura es torna més sintètica i la seva mirada més interior: les persones deixen pas a situacions, emocions, moments, paranys.

Les línies se simplifiquen, les formes guanyen protagonisme, els colors i la llum prenen protagonisme.

En aquesta etapa de transició, segueix pintant aquarel·les i a la seva obra encara s’observen detalls figuratius.

Etapa de transició

2002 – 2007

A mesura que evoluciona cap a una pintura cada cop més abstracta, Jubells experimenta la necessitat de fer obra de grans dimensions. Primer ho prova amb aquarel·la, però aquesta tècnica no li ho permet i decideix fer el salt a l’acrílic…. i abandonar la tècnica que tantes satisfaccions li havia donat fins llavors.

És amb aquest material que troba l’equilibri perfecte entre tècnica, imaginació i emoció que li permet assolir la maduresa definitiva com a artista. Des de llavors, la seva obra és 100% conceptual.

Etapa abstracta

2008 – Actualitat

Els seus quadres segueixen inspirant-se en els seus viatges, però les persones han donat pas a les emocions davant d’un paisatge, una experiencia, un moment viscut… 

Cromaticament, els colors ja no són tan vius com en les etapes anteriors. Dominen els negres, grisos, vermells i ocres i el color de l’emoció. Una emoció fruit de la fusió de sons, olors, visions, música, poesía, filosofía i creences en cada pintura.